Resultats de la cerca

Els seus primers treballs aparegueren a la “Gaseta Vigatana” Més tard organitzà i presidíla societat literària L’Esperança Participà als jocs florals, on obtingué diverses vegades la flor natural El 1908 marxà a Tossa per dedicar-se a afers mercantils De retorn a Barcelona publicà els reculls poètics Poesies s d, a la collecció “Lectura popular”, Quan l’amor dictava 1929, amb pròleg d’Apelles Mestres, i Poesia 1934 Poc prolix en el conreu de la prosa, el 1924 publicà la novella curta Desencant

Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces…

Fill de Josep Maria de Garganta Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a “Revista d’Olot”, “El Matí”, “La Publicitat“ i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà ,La Gaseta d’Olot” 1930 i “La Ciutat d’Olot” 1932 i participà en la creació de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot 1934, on impartí classes d’estètica 1937 Militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32, el 1939 s’exilià a Colòmbia Fou professor d’història de l’art i de la cultura a la universitat d’…

Fill de Claudi Mas i Jornet  i germà de l’enòleg Claudi Mas i Perera  Dirigí la Gaseta de Vilafranca i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista Hèlix Militant d’Acció Catalana A la Generalitat de Catalunya fou, successivament, comissari general de banca, borsa i estalvi 1936, director general de finances 1936, director de crèdit i tresoreria 1937 i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola 1937 Publicà Els valors borsaris 1932, Vilafranca del Penedès 1932, important monografia local, i Perspectiva històrica del Penedès 1935 Publicà articles a les revistes Occident ,…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1931, fou professor de literatura i de llengua àrab, exercí d’advocat i treballà com a secretari de Carles Pi i Sunyer Collaborà a diverses revistes i diaris locals com “Acció” i “Gaseta de Vilafranca”, de la qual fou codirector Fou un dels fundadors de la revista avantguardista “Hèlix” 1929-30 i d’“Horitzó” 1935 Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català Impulsà la novella catalana fundant la “Collecció Lletres” 1954, la qual,…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes tragèdies de…

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el  Manifest groc i el…

Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau  1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…