Resultats de la cerca

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies domèstiques sobre els Sala, sobre les…

Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any 1687 amb el…

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…

Vida i obra Fill de Magí Murià i Torner  i germà d’ Anna Murià i Romaní , al llarg dels anys vint i trenta collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’ Estat Català , i, posteriorment d’ Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català  Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou…

Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón  i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…