Resultats de la cerca

És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues versions amb…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre…

Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades —dedica una…

Vida i obra Religiós dominicà, professà al convent de València 1642 i ocupà càrrecs importants dins el seu orde Fou catedràtic d’arts 1652 i de filosofia moral 1656 a la Universitat de València, i com a tal escriví una obra teològica, el Tractatus de uitiis et peccatis , datada l’any 1675 ms 836 de la Biblioteca Pública Provincial de Palma Fou també un reconegut predicador, però els seus sermons no s’han conservat Li han estat atribuïdes diverses composicions poètiques, de caràcter burlesc, que Constantí Llombart publicà amb el títol d’ Obres festives compostes segons antiga, general i molt…

Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…