Resultats de la cerca

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un…

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament…

Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat  Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d…

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…

És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme Illustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la veritat autèntica, que…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…