Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ramon Roig i Ferré
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
Montserrat Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es publicà l’obra L’Alt Empordà, passat i present dels seus pobles , escrita conjuntament amb el pintor Lluís Roura
Maria Oleart i Font
Literatura catalana
Poetessa i narradora.
Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo pregunto , amb…
,
Rafael Maria Liern i Celrach
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim ↑ Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig…
Francesc Bartrina i d’Aixemús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en moltes altres revistes, fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán , amb poemes catalans, i Los cants del laletà 1860, La tardor 1861, Sospirs de l’arpa 1862, Lais del joglar 1863, Set poncelletes i Poesías…
Rossend Arús i Arderiu
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús, fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el “Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica” i “La Luz” Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou mantenidor dels Jocs Florals del Primer…
Josep Maria Arnau i Pascual
Literatura catalana
Comediògraf.
Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí quasi continuadament fins el 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana, però entre el 1856 i el 1869 n’estrenà a Barcelona, habitualment a la Societat El Pireu, després anomenada Melpòmene, en la qual dirigí el portaveu “Las Candilejas” 1856-57 foren publicades, entre d’altres, Fruta del siglo , 1855, i, la de més èxit, també a Madrid, la comèdia de màgia Estrella, o El…
Xavier Bosch i Sancho
© Toni Moreno
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà a la ràdio, i pel programa humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més 1994-97 rebé un premi Ondas el 1997 L’any 2000 s’incorporà a RAC1 , i el mateix any n’esdevingué director de programació i hi dirigí i participà, a més, en diversos programes Primer Toc , Cafè Baviera , retransmissions de partits del FC Barcelona, i des del 2004 El Món a RAC-1 , pel qual guanyà el premi Ràdio Associació de Catalunya , etc Ha treballat també a Televisió de Catalunya , on fou director dels programes Un tomb per…
,
Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en antropologia 1980, fins al començament de la dècada de 1990 fou professora de llengua i literatura en un centre d’educació secundària, i durant aquests anys s’inicià en la creació literària Des del 1992 s’ha professionalitzat com a escriptora, autora de guions i professora d’escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Taller de Guionistes Ha destacat molt especialment en el gènere de la narrativa infantil i juvenil, en el qual s’inicià amb Ostres tu, quin cacau 1986, obra que aconseguí el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil l’any 1987 Entre una…
,
Gentil
Literatura catalana
Heroi del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, al centre de la triple trama guerrera, amorosa i expiatòria.
Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…