Resultats de la cerca

Fill d’un adornista i envelador, continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La Pubilla , La Barretina , Lo Mestre Tites i Lo…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'…

Començà collaborant a Las Noticias i La Dona Catalana La seva poesia és postsimbolista i amb ressons realistes Rutas 1938, La pasión desvelada 1946, Ardiente voz 1948, El viento 1951, La tristeza 1952, Esta mujer que soy 1957 Com a novellista publicà Cantos rodados 1942, Nido de vencejos 1944, Nina 1949, Algo muere cada día 1955, sobre la guerra civil de 1936-39 i la postguerra, Poemas 1966, Cosas que pasan 1983, etc Juntament amb el seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, escriví deu títols d’uns Nuevos episodios nacionales 1963-73

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, dins una família benestant dedicada a la construcció d’envelats, que fou també la seva activitat, entre el 1866 i el 1869, als setmanaris populars “La Pubilla”, “Lo Mestre Titas”, “Lo Sometent” i “La Barretina”, publicà els seus primers articles, festius i crítics, sovint amb el pseudònim JOM , en la línia de Serafí Pitarra i d’ Un Tros de Paper El 1875, després d’un llarg silenci provocat per la Revolució de Setembre, presentà tres quadres de costums als Jocs Florals de Barcelona i l’any següent començà a publicar regularment a La Renaixença , que…

Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ésser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li havien estat…

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa— per A Pagès

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la…

Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or…

És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…