Resultats de la cerca

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de…

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de…

De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a Catalònia  i a La…

Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per  Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la…

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que…

Se centra en la figura de  Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…