Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005,  Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans,  La sorra vermella…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos,…

Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona  i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…

Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes…

Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se’n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n…

Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’…