Resultats de la cerca

Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat…

Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures  Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia…

Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a crític a La…

Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la…

L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la inadaptació social i l’enfonsament moral d’una jove d’extracció humil que intenta superar els condicionaments de classe i fugir del medi en què ha nascut Maria es veu obligada a treballar de peixatera i a ajudar la seva mare en les feines de casa Voldria escapar de l’alienació de la família, el treball i el barri Flirteja amb Joan, un veí seu, pixatinters amb ínfules d’intellectual, que té previst de traslladar-se a un pis d’una altra barriada de la ciutat Contempla també amb esperança la notícia dels plans urbanístics que, temps a venir,…

Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls  La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que  Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la…

El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968…