Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Blai Bellver i Tomàs
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor.
Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación 1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…
,
Maria Bohigas i Sales
Literatura catalana
Editora i traductora.
Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor a l’Editorial Planeta i a la…
Lluís Carreras i Mas
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Vida i obra Exercí d’eclesiàstic i fou conseller del cardenal Francesc Vidal i Barraquer Actuà en la defensa de la cultura i en la renovació de l’espiritualitat catalanes Publicà, amb aquest objectiu innovador, una vintena de llibres, entre els quals cal destacar Eucologi 1915, amb nombroses reedicions posteriors, Setmana Santa 1923 i Cultura cristiana 1934 Collaborà en nombroses publicacions periòdiques, com “Joventut”, “El Matí”, Catalunya , “La Paraula Cristiana” i “Civiltà Cattolica” de Roma Dirigí diverses revistes de caràcter religiós com rVida Cristiana”, “Cultura Cristiana”, “Reseña…
Miquel Ferrando de la Cárcel
Literatura catalana
Poeta i funcionari reial.
El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició…
,
Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La història de…
,
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…
, ,
Carles Torner i Pifarré
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria , publicada el 2002 en francès i en català Com a poeta es donà a conèixer el 1984 amb el recull A la ciutat blanca , que guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d’Europa 2008 i Vint-i-set nadals i un rei 2023 La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada…
,
El canvi
Literatura catalana
Llibre miscel·lànic de contingut assagístic i poètic de Miquel Bauçà publicat l’any 1998.
Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa…
Carme Riera i Guilera
Carme Riera i Guilera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i professora.
El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…
,
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Escriptor i advocat.
Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833 Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i…
, ,