Resultats de la cerca

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També treballà en l’edició de…

Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una poesia seva en la qual…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes tragèdies de…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…