Resultats de la cerca

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Fou catedràtic de jurisprudència de la Universitat de València Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una oració en què aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesies, en castellà i en català, que es publicaren en la relació de les festes amb motiu de la canonització de Vicent Ferrer València 1762 Traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici, i, també en castellà, les obres de sant Pacià de Barcelona València 1780, traducció per a la qual es preocupà de fixar el text original

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País d’aquesta ciutat D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en una Gramàtica castellana-catalana 1929 en què es queixa del menyspreu amb què era tractada la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim…

Vida i obra Estudià a Barcelona i després seguí la carrera militar El 1775, fixà la residència a Madrid, on fou secretari de l’Academia de la Historia 1790 També organitzà i dirigí l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya 1802 Es mostrà partidari d’una història rigorosa i es preocupà per les normes i la correcció de l’estil Escriví sempre en castellà i considerà el català « un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras », però enyorà la seva esplendor passada com a llengua de la cort La seva producció tracta, en part, temes filològics, gramaticals i de retòrica…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativa i política el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, així com a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat durant molts d’anys, i a la cancelleria del qual exercí…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…