Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica Les…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de…

Fill de pastors, després de l’ensenyança primària es dedicà a les tasques familiars alhora que completava d’una manera autodidàctica la seva formació Publicà les primeres poesies a diverses publicacions locals, com El Gallo Crisis 1934, revista fundada per l’escriptor Ramón Sijé, a la mort del qual dedicà una notable Elegía Després de dues estades a Madrid 1931 i 1934, es relacionà amb Jorge Guillén, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li facilitaren l’accés a Cruz y Raya , Caballo verde para la poesía i Revista de Occidente Durant la guerra civil fou voluntari de les…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el…

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…

El subtítol, Estudi d’una passió , indica la seva voluntat cientifista i psicològica La imatge i l’actuació d’un usurer, que reinterpreta la figura literària de l’avar, projecta imaginativament, a través d’una síntesi històrica crítica, l’evolució i els efectes del capitalisme en la societat rural catalana a les acaballes de la Revolució Industrial L’avarícia del personatge —l’acumulació perversa i la immobilització dels diners— representa l’extrem patològic de l’individualisme burgès El contingut sociològic es fa evident en l’exactitud històrica caiguda de l’Antic Règim simbolitzada en el…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…