Resultats de la cerca

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls Publicà poemes Ensayos poéticos , 1848 La batalla de Bailén , 1851, obres teatrals Una lección de baile , 1852 Boadicea , 1853 Deudas pagadas , 1856 i El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI

Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…

Proper políticament a Manuel Serra i Moret, el 1924 fou elegit regidor i esdevingué tinent d’alcalde de Mataró, on impulsà l’Arxiu Històric, la Biblioteca del Parc i reformà el Parc Central Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou empresonat i, en ser alliberat, se li prohibí residir a Mataró Fou director de la revista Mediterrània  de Mataró Publicà llibres de poemes, de caràcter simbolista i popular Galanies d’amor 1921, El cavaller del pler 1927, escrit amb un prosaisme proper a Sagarra, La caravana 1950, un llarg poema en dotze cants, Pompa de somnis 1949, Galanies 1952, El camí 1971,…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou…

Entrat a la Companyia de Jesús 1545, es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del collegi de València El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei Fou successivament prior de Portaceli 1574, d’Escaladei 1575 i 1584-86, on introduí una impremta, d’El Paular 1576, de la cartoixa de Nàpols 1579 i de la de Milà 1571-84 Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina 1587 i dels canonges regulars de sant Agustí a…

D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València…