Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir de Poblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de  Ramon de Morenés i García-Alessón

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de…

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué…

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva…