Resultats de la cerca

Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià

Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són…

Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una allegació a…

Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres  Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…

Desenvolupament enciclopèdic Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps…

Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…