Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original 1977 La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi , que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es troba al…

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homesSegurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872

Vida i obra Traduí per primera vegada al català el Corbaccio , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, F de B 1935 Riquer, M de 1935 1 Romano, D 1983-1984 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…

És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues versions amb…

Vida i obra És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del s XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del s XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics iescabrosos, i en caló, un sainet La…

Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil…

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…