Resultats de la cerca
Es mostren 1087 resultats
liasa
Bioquímica
Nom genèric de cadascun dels enzims que trenquen enllaços dels substrats per eliminació de grups i alliberen productes amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addicionen grups als enllaços dobles.
Les liases no catalitzen reaccions d’hidròlisi ni de deshidrogenació Constitueixen la classe de codi 4 dels enzims enzim La subclasse 41 conté, entre altres, les descarboxilases , les aldolases i les oxoacidoliases la 42 les deshidratases i la 43, les amoniliases Les altres subclasses de liases trenquen enllaços -C=S codi 44, C-halur 45 o d’altres 47
esfingosina
Bioquímica
Aminodialcohol insaturat, produït per la hidròlisi dels esfingolípids.
És biosintetitzada a partir de l’aminoàcid serina i de l’aldehid palmític Per reacció amb els àcids grassos produeix les N-acil-esfingosines o ceramides, que es donen en petites quantitats en els éssers vius
esfingomielina
Bioquímica
Cadascun dels esfingolípids que hi ha a les beines de mielina del teixit nerviós.
Per hidròlisi alliberen una molècula d’àcid fosfòric, esfingosina o un derivat seu, colina i un àcid gras Hom els aïlla de cervells humans o de cobais, en forma de mescles que es diferencien pel tipus d’àcid gras contingut a la molècula Els més abundants són els de 24 àtoms de carboni, com el lignocèric i el nervònic
esfingolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.
Pertanyen a aquest grup les esfingomielines esfingomielina, que lliuren també, per hidròlisi, una molècula d’àcid fosfòric, i els glicolípids , anomenats cerebròsids o gangliòsids , els quals no contenen fosfat Els esfingolípids es troben a les membranes cellulars dels animals i de les plantes, en els greixos de dipòsit i en els teixits nerviosos Certes malalties congènites poden ésser caracteritzades bioquímicament per l’acumulació de determinats esfingolípids esfingoliposi
escleroproteïna
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes insolubles en aigua, alcohol o dissolucions diluïdes d’àcids, àlcalis i sals que actuen com a elements bàsics estructurals i protectors en els animals superiors.
Són constituïdes per cadenes polipeptídiques ordenades parallelament al llarg d’un eix en forma de fibres o làmines llargues Tenen pesos moleculars extraordinàriament grans i mal definitis Entre les escleroproteïnes típiques hi ha el collagen dels tendrums i matriu dels ossos, l' elastina dels lligaments i les ceratines dels cabells, banyes, ungles i plomes Hom la coneix també com a proteïna fibrosa Q
escatol
Bioquímica
Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta.
Hom l’obté per fusió de la clara d’ou amb KOH Contribueix a donar l’olor característica als excrements No és tòxic en les quantitats produïdes ordinàriament
àcid erúcic
Bioquímica
Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica, en alguns casos en proporcions força importants com és ara la colza.
Pot produir certs trastorns quan hom n'ingereix una gran quantitat Actualment, però, hom disposa de varietats de colza amb un contingut molt baix d’àcid erúcic
eritrosa
Bioquímica
Tetrosa que es presenta en les dues formes dextro- o levo-, obtingudes per oxidació de l’àcid mesotàrtric.
Té dos isòmers, la treosa i l’eritrulosa
dipeptidasa
Bioquímica
Nom usual del grup d’enzims anomenats dipeptidohidrolases, que hidrolitzen específicament l’enllaç peptídic dels dipèptids.
Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes