Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bioquímica dels aliments
Alimentació
Bioquímica
Disciplina que, amb criteris de la bioquímica i la bromatologia estudia els composts químics dels organismes vegetals i animals.
Considera bàsicament les seves funcions fisiològiques i el seu paper com a components alimentaris per a l’home i els animals superiors En l’àmbit agroalimentari, a més de conèixer els mecanismes de creixement de les espècies biològiques, és també important de determinar les transformacions bioquímiques que s’esdevenen després de la collita o del sacrifici, ja que aquestes transformacions enfosquiment enzimàtic i no-enzimàtic afecten la qualitat nutritiva i la presència física del producte alimentari La bioquímica dels aliments genera aplicacions pràctiques directes i ofereix la…
enterocinasa
Bioquímica
Enzim proteolític que transforma el tripsinogen en tripsina.
És segregada per les cèllules de la mucosa del duodè, i es dóna en el suc intestinal, però no té una acció digestiva directa sobre els aliments Actua alliberant un hexapèptid del tripsinogen, i el converteix en tripsina, que afavoreix la digestió dels aliments proteics Hom també l’anomena enteropeptidasa
tiramina
Alimentació
Bioquímica
Amina biògena derivada de la tirosina.
Augmenta la pressió sanguínia i estimula la musculatura llisa, com ara la de l’úter És present en diversos aliments vi, cervesa, derivats de carn i peix, xocolata, llevat i, sobretot, formatge Hom l’ha relacionada amb la migranya produïda per certs aliments, però el seu interès està en el fet que en pacients que prenen medicaments inhibidors de la monoaminooxidasa la tiramina desencadena crisis hipertensives que àdhuc poden ésser mortals Es forma a partir de l’aminoàcid tirosina durant la maduració o fermentació normal, o ambdues coses alhora, o com a conseqüència de…
vitamina A
Bioquímica
Vitamina liposoluble constituïda per un conjunt de vitamines i provitamines amb un paper essencial en el funcionament metabòlic de la retina, en el creixement i la diferenciació dels teixits epitelials i dels ossos, en la reproducció, en la resposta immunitària i com a agent antioxidant.
En els aliments d origen animal, la major part de la vitamina A es troba en forma de retinil palmitat, el qual es convertirà en retinol a l’intestí prim, encara que també es pot trobar en forma de retinal o àcid retinoic En els aliments d’origen vegetal, els carotens constitueixen una família de precursors de la vitamina A o provitamina A, que posteriorment seran transformats en vitamina A activa Els carotens, per tant, tenen una equivalència d’activitat de retinol, que és la següent per a obtenir l’activitat d’1 microgram de retinol s’han doingerir 2 micrograms de…
ergocalciferol
Bioquímica
Vitamina D2
.
Es forma per irradiació de l’ergosterol, un esteroide d’origen vegetal present en els aliments
aminopeptidasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids, i que es caracteritzen pel fet de catalitzar la hidròlisi dels enllaços peptídics adjacents al grup α-amino lliure del pèptid damunt el qual actuen.
Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids La…
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes
pectina
Alimentació
Bioquímica
Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
Hom l’obté de l’escorça de fruits cítrics o del bagàs de poma Diluïda amb sucres i barrejada amb sals amortidores, és emprada com a additiu gelificant, espessidora i estabilitzadora d’aliments melmelades, gelatines, conserves, salses, etc
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal