Resultats de la cerca

La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C

Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha observat també la…

Catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics en què el carbonil és aportat per la lisina o per l’arginina Intervé en la digestió intestinal

L’isòmer natural, L+ornitina, és soluble en l’aigua i l’alcohol i es fon a 140°C L’ornitina és produïda per l’organisme a partir de l'arginina, no formant part de la constitució de les proteïnes

El fosfat de creatina dels músculs esquelètics dels vertebrats és el fosfagen més ben conegut, i és format per transferència d’un grup fosforil des de l’ATP a la creatina En molts invertebrats hi ha un altre fosfagen, anomenat fosfat d’arginina

N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida

La carboxipeptidasa A peptidil-L-aminoàcid-hidrolasa catalitza la hidròlisi del peptidil-L-aminoàcid a pèptid i L-aminoàcid La carboxipeptidasa B actua solament si l’aminoàcid terminal del pèptid és lisina o arginina Ambdós enzims provenen del pàncrees i posseeixen zinc, La carboxipeptidasa del llevat actua solament si l’aminoàcid terminal és glicina o leucina

Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa