Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aldosa
Bioquímica
Monosacàrid amb funció reductora pseudoaldehídica, és a dir, que existeix en una forma heterocíclica (pirànica o —en les formes inestables— furànica), amb un carboni primari semiacetàlic, en equilibri amb una forma aldehídica acíclica.
Les aldoses, contràriament al que succeeix amb les cetoses, són oxidades pel iode donant àcids aldònics, i per l’àcid nítric donant àcids glicàrics L’aldosa de tres carbonis és el gliceraldehid
àcid α-cetoglutàric
Bioquímica
Àcid dicarboxílic que intervé en el cicle de l’àcid cítric.
És produït per descarboxilació de l’àcid oxalsuccínic Intervé en els mecanismes de transaminació acceptant grups amino i donant àcid glutàmic
adrenocrom
Bioquímica
Pigment vermell de fórmula C 9
H 9
NO 3
obtingut per oxidació de l’adrenalina.
Es descompon a 115-120°C, és soluble en aigua i s’oxida fàcilment donant melanina Permet d’obtenir experimentalment símptomes similars als de l’esquizofrènia
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
aminoacil-ARNt-sintetasa
Bioquímica
Cadascun de la vintena d’enzims que activen específicament per tal de formar un compost aminoaciladenilat en l’etapa inicial de la síntesi proteica.
Aquests enzims E catalitzen la reacció d’un aminoàcid específic AA amb l’ATP per donar aminoacil-AMP o aminoàcid activat AA-AMP i pirofosfat PP i , i també la transferència de l’aminoàcid activat a l’ARN transferent específic ARNt donant aminoacil-ARNt i AMP lliure
triptòfan-sintetasa
Bioquímica
Enzim, que hom ha obtingut cristal·lí, que catalitza la reacció de l’indole-3-glicerina-fosfat amb serina donant triptòfan.
Depèn del fosfat de piridoxal i té un pes molecular de 135 000
aminoàcid

Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…