Resultats de la cerca

L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la leucinamida,…

L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la floridura…

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…

La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’adenosinatrifosfatasa, l’ATP-…

També hidrolitza la sacarosa És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats

Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids La…

És causada per una deficiència en l’enzim esfingomielinasa, que hidrolitza l’esfingomielina en ceramida i fosfocolina La manca d’aquest enzim fa que s’acumulin esfingomielines en el sistema nerviós, el fetge i la melsa

En la coagulació, els monòmers de fibrina procedents de la hidròlisi del fibrinogen es polimeritzen mitjançant unions encreuades entre els extrems laterals Els coàguls intravasculars o extravasculars desapareixen amb el temps això és degut, en part, a la formació de plasmina , enzim proteolític que hidrolitza la fibrina

Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn