Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
àcid cítric
Bioquímica
Àcid tricarboxílic àmpliament distribuït en teixits i líquids orgànics.
Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments biliars
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera, per a l’obtenció dels…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i benzè, i…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
reacció de Benedict
Bioquímica
Mètode utilitzat per l’anàlisi quantitativa i qualitativa de sucres reductors, especialment la glucosa, presents en diferents tipus de mostres, per exemple, en líquids orgànics.
Es basa, com la reacció de Fehling , en la precipitació de l’òxid de coureI, Cu 2 O, vermellós, a partir d’una solució d’ió coure II, en medi bàsic, per l’acció reductora dels dits sucres En el reactiu de Benedict l’ió coure II és complexat amb citrats, en medi de carbonat sòdic Actualment aquesta prova ha estat superada per altres que es poden automatitzar
antienzim
Bioquímica
Substància inhibidora dels enzims, d’acció directa i específica, que es troba normalment o patològicament en els líquids biològics i els teixits orgànics inhibició enzimàtica
).
Els antienzims són relacionats estretament, tant químicament com fisiològicament, amb les antivitamines i les antihormones
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…