Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera…
escatol
Bioquímica
Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta.
Hom l’obté per fusió de la clara d’ou amb KOH Contribueix a donar l’olor característica als excrements No és tòxic en les quantitats produïdes ordinàriament
al·liïna
Bioquímica
Constituent inodor del bulb de l’all, present també en d’altres espècies del gènere Allium
, que dóna un hemihidrat que es fon a 164-166°C.
Soluble en aigua, insoluble en els solvents orgànics Per l’acció d’un enzim específic produeix olor d’all i té una acció antibacteriana similar a la de l’allicina
àcid pirúvic
Bioquímica
El més simple dels α-cetoàcids.
És un sòlid d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 13,5°C i bull, amb descomposició parcial, a 165°C És soluble en aigua, alcohol i èter en totes proporcions S’obté per destillació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi Presenta les propietats típiques de les cetones i dels àcids carboxílics L’àcid pirúvic és una substància de gran interès biològic, i és producte intermedi en el metabolisme dels glúcids i de les proteïnes
al·licina
Bioquímica
Constituent de l’all, amb la seva veritable olor.
Líquid que es descompon en destillar-lo, poc soluble en aigua, miscible amb els solvents orgànics Irrita la pell i manifesta acció antibacteriana
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
putrescina
Bioquímica
Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina (ptomaïna).
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina