Resultats de la cerca

Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…

L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la leucinamida,…

N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa

És constituent de nucleòtids que formen part de l’estructura dels àcids nucleics i intervenen en reaccions metabòliques de transferència d’energia o grups fosfat Hom la designa amb la lletra G

N'hi ha de natura orgànica polisacàrids, lípids i de natura inorgànica —els més freqüents dels quals són els formats per SiO 2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l’exoesquelet de molts protists—

N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc

És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms de…

Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha…

Un grup d’esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids lipasa, fosfolípids, acetilcolina, o sobre els èsters del colesterol o d’alcohols simples N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d’àcids inorgànics, com el fosfòric fosfomonoesterasa , fosfodiesterasa , nucleasa o el sulfúric sulfatasa En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari

El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP