Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
uracil
Bioquímica
Base pirimidínica aromàtica que hom obté per hidròlisi dels àcids nucleics.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica
piridoxina
Bioquímica
Compost heterocíclic trihidroxilat derivat de la piridina
, constituent del complex vitamínic B₆, que es troba a la clofolla de l’arròs i al llevat.
És un sòlid cristallí que es fon a 160°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Hom l’obté principalment de fonts naturals Sintèticament pot ésser preparat a partir de la isoquinoleïna i és comercialitzat en forma d’hidroclorur La piridoxina té una gran importància en el metabolisme dels aminoàcids, particularment del triptòfan, i és relacionada amb el dels greixos És un nutrient indispensable per a totes les espècies animals És anomenada també adermina i, sovint, vitamina B 6 Té la fórmula
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
androsterona
Bioquímica
17-Cetosteroide d’acció androgen, que es fon a 185°C, i de fórmula:
És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat Sintèticament, és…
asparagina
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.
La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules canceroses
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme…
arbutina

Arbutina
©
Bioquímica
Glucòsid de la hidroquinona present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres, i també preparat sintèticament.
Cristalls solubles en aigua i alcohol, molt higroscòpics, que es fonen de forma inestable a 165ºC i estable a 199-200°C És fàcilment hidrolitzat pels àcids diluïts i per l’emulsina Ha estat utilitzat en medicina com a diürètic i com a antisèptic urinari, i és emprat com a estabilitzant per a les fotografies en colors
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…