Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
creuer

Interior del cimbori del creuer, del monestir de Vallbona de les Monges
Fototeca.cat
Arquitectura
Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.
creuer

Planta de creu llatina
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
arc creuer
Arquitectura
Arc que va en diagonal, d’angle a angle, a les voltes de creueria.
transsepte

Planta de creu llatina
Jean de Chelles
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor francès.
Director de les obres de Notre-Dame de París, és l’autor de les façanes del creuer i qui afegí les capelles laterals de la nau des del 1258 Féu escultures com l' Histoire de Théophile , signada i datada 1250, per al portal nord de la catedral Fou pare o oncle de Pierre de Chelles
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
Xoriguera
Escultura
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors.
Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera o Churriguera…
Leon Battista Alberti

Lleó B. Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…