Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
livermori
Química
Element químic de nombre atòmic 116.
És un element artificial que no es troba a la natura i s’obtingué per primera vegada l’any 2000, per la collaboració d’investigadors de l’Institut Conjunt per a la Recerca Nuclear de Dubna Rússia i el Laboratori Nacional Lawrence de Livermore Califòrnia, dirigits per Ken Moody i Yuri Oganessian Se sintetitzà per bombardeig d’àtoms de 248 Cf amb àtoms de 48 Ca Se n'han aconseguit quantitats molt petites, per la qual cosa les seves propietats físiques i químiques només es poden deduir a partir de la seva localització en la…
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en lataula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el…
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-…
Dmitrij Ivanovič Mendelejev
Química
Químic rus.
Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es…
radi
Química
Element químic de nombre atòmic 88, pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris.
Fou descobert l’any 1898 per PCurie i MCurie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per MCurie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i…
clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes…
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Propietats físiques del titani nombre atòmic 22 pes atòmic 47,90 estructura electrònica Ar3d 2 4s 2 estats d’oxidació +2, +3, +4 densitat 4,51 g/ml punt de fusió 1 660ºC punt d’ebullició 3 287ºC radi iònic Ti +1 0,96 Å potencial d’ionització, en eV I 6,28 II 13,58 conductivitat tèrmica a 25ºC 0,219 W/cm∙K resistivitat elèctrica a 20ºC 42,0 μΩ∙cm Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual…
magnesi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.
És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 HDavy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou ABussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n'hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el vuitè…
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana l’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per HDavy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…