Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
llei de Mitscherlich
Química
Llei que estableix que les substàncies que cristal·litzen en formes isomòrfiques (és a dir, que tenen formes cristal·lines idèntiques i poden produir cristalls mixts) tenen una composició química semblant.
llei de Kohlrausch
Química
Llei segons la qual la conductivitat d’un electròlit, en què la ionització és completa, és igual a la suma de les conductivitats degudes a cadascun dels ions que hi són dissociats.
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
gresol de Main-Smith
Química
Gresol proveït d’una tapadora amb la vora dentada i que s’ajusta bé a les parets i a l’interior del recipient, amb la qual cosa hom pot addicionar-hi líquids fàcilment, abocant-los sobre la tapadora sense haver-la de treure.
transmissió d’energia de ressonància
Química
Fenomen caracteritzat per la transferència d’energia entre cromòfors.
L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues proteïnes colocalitzen i és…
embut de Büchner
Embut de Büchner
© Bürkle
Química
Embut de porcellana que té un cos de forma cilíndrica separat del tub d’escolament per un fons pla amb forats.
És emprat als laboratoris per a filtrar al buit o per aspiració quan hom vol accelerar un procés de filtració El paper de filtre és adaptat al fons pla, i el líquid és succionat per la depressió que hom produeix en el recipient on hom connecta el tub d’escolament de l’embut
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
assaig de Lucas
Química
Mètode d’identificació d’alcohols primaris, secundaris o terciaris, fonamentat en la mesura de la velocitat de reacció dels distints alcohols en produir-se la reacció amb HCl en presència de ZnCl2: .