Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
sintó
Química
Concepte introduït per E.J.Corey l’any 1967, en la metodologia de la síntesi orgànica, per a indicar unitats estructurals, simples o complexes, que hom pot reconèixer en el si d’una estructura orgànica complexa, mitjançant un procés mental de desconnexió d’enllaços, conegut com a procés antitètic, i que a través d’operacions sintètiques, conegudes o concebibles, poden revertir en l’estructura original.
Els sintons són, en general, estructures incompletes que no responen a una realitat física, però poden ésser fàcilment relacionades amb un intermedi sintètic real El reconeixement de sintons idonis en el si d’una estructura orgànica complexa té una gran importància per a la realització amb èxit de la seva síntesi
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
sinfuel
Química
Fuel sintètic que és preparat a partir del carbó o de l’oli refinat.
La seva utilització com a combustible no és gaire satisfactòria, perquè el seu procés de fabricació és molt car, i els seus efectes contaminants són més grans que els d’un combustible usual
sindiotàctic | sindiotàctica
Química
Dit de la cadena polimèrica constituïda per àtoms de carboni asimètrics en la qual aquests tenen la configuració relativa alternada respecte a la cadena (tacticitat).
Hom aconsegueix la preparació sintètica de polímers sindiotàctics mitjançant l’ús de catalitzadors estereoespecífics, especialment els de tipus Ziegler-Natta Els polímers sindiotàctics són d’elevada cristallinitat i gaudeixen d’una estabilitat superior i de propietats físiques més interessants que els corresponents polímers atàctics i, àdhuc, isotàctics
sim-
Química
Prefix no sistemàtic, abreviatura de simètric, que indica que, en l’estructura d’un compost orgànic, determinats substituents són disposats simètricament respecte a l’esquelet carbonat.
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran i d’una…
silil
Química
Denominació sistemàtica del radical univalent H3Si-, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.
El mot “silil” és emprat com a base de la nomenclatura dels radicals anàlegs originats a partir de derivats alquilats del silà Així, per exemple, CH 3 3 Si— és anomenat trimetilsilil
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
silico-
Química
Forma prefixada, no sistemàtica, emprada per a denotar la presència de silici en un compost o aliatge.