Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
àcid sacàric
Química
Àcid 1,2-dicarboxílic que es forma per oxidació de les hexoses i que pot existir en diverses formes diastereomèriques atesa la presència de quatre àtoms de carboni asimètrics en la seva estructura.
L’àcid D -sacàric, que hom obté per oxidació de la D -glucosa, es presenta en forma d’agulles molt higroscòpiques que es fonen a 126°C amb descomposició
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
rutherfordi
Química
Element químic de nombre atòmic 104 i nombre màssic 261.
Fou descobert el 1964 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna i de la Universitat de Berkeley Rebé el nom en honor a Lord Rutherford, encara que també fou anomenat unnilquadi o kurtxatovi , fins que el 1997 rebé el nom actual
ruteni
Química
Element químic de nombre atòmic 44, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per K Klaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2314°C i bull a 3900°C S’oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels…
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…
àcid ruberítric
Química
Àcid orgànic l’aglicona del qual és l’alitzarina.
És un dels principals constituents de l’alitzari, arrel seca de la roja tintòria
rovell
Química
Òxid fèrric hidratat (Fe₂O₃·nH₂O; n≥1), de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit mitjançant un procés electroquímic, el qual por ésser evitat aplicant al ferro un potencial apropiat.
rotenona
Química
Cetona pentacíclica que hom extreu de les arrels del derris.
És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu i fortament levogir α 2 9 D = -225,2 en benzè, insoluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 163° És emprada com a insecticida de gran activitat, inofensiu per als mamífers i els ocells, però molt tòxic per als peixos
rotàmetre
Química
Mesurador de flux consistent en un indicador lleuger metàl·lic que s’ajusta per la part interior d’un tub graduat.
La superfície de l’indicador, en contacte amb la paret del tub, té uns canals, tallats obliquament, que obliguen l’indicador a girar i a elevar-se, bo i mantenint un equilibri entre la força de la gravetat i la del corrent del gas ascendent