Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
nitrogen

Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
aigua pícrica
Farmàcia
Química
Solució aquosa al 0,5% d’àcid pícric.
Per la seva acció queratoplàstica és emprada contra les cremades Metzinosa
hidrogenosulfur d’amoni
Química
Sòlid blanc, dit també sulfhidrat amònic, que es descompon fàcilment a la temperatura ambient, en NH3 i H2S.
Molt soluble en aigua, dóna solucions incolores que s’engrogueixen ràpidament És obtingut combinant directament NH 3 i H 2 S gasosos a 0°C i és emprat com a reactiu analític Les seves solucions dissolen sofre i donen solucions de polisulfurs d’amoni —NH 4 2 S x —, de color vermellós
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
vanadi
Química
Element químic, de nombre atòmic 23, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals,…
einsteini
Química
Element químic artificial radioactiu transurànid de la família dels actínids, de nombre atòmic 99.
Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254 m , els més coneguts dels quals són el 253 vida mitjana 20,5 dies i el 254 vida mitjana 250 dies Fou descobert per GT Seaborg i els seus collaboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952 El núclid identificat 254 provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×10 1 4 neutrons per cm 2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es + 3 El núclid 253 és…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni produïdes…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el treball màxim útil…
curi
Química
Element transurànid, no present a la natura, que pertany a la sèrie dels actínids.
El nombre atòmic és 96, i hom en coneix tretze núclids, del 238 al 250, els més estables dels quals són el 242 i el 240 El 2 4 2 Cm amb una vida mitjana de 5 mesos fou descobert i identificat per T Seaborg el 1944 en bombardejar 2 3 9 Pu amb partícules α de 32x10 6 eV, segons la reacció Aquest isòtop és emissor de partícules α, fortament energètiques 6x10 6 eV, la qual cosa en fa possible la utilització com a font d’energia L’isòtop 2 4 0 Cm és produït per reacció α, 3n del 2 3 9 Pu i és, també, emissor de partícules α, amb una vida mitjana d’un mes