Resultats de la cerca

La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós

Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…

La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…

Es doctorà en ciències químiques el 1978 Del 1990 al 2009 fou catedràtic de química analítica a la Universitat Autònoma de Barcelona , on ocupà, entre altres càrrecs, el de secretari general amb el rector Carles Solà 1994-2002 També formà part del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu  UCE com a responsable de l’àrea de ciències 1988-1994, i des del 2001 és membre del Patronat de la Fundació UCE Fou rector de la UCE en  2013-15 En diferents períodes entre el 1975 i el 1981 treballà en projectes de recerca al Kungliga Tekniska Högskolan KTH d’Estocolm, primer com a…

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…

L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’energia…

Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…

En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir…

L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…

La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…