Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
  Botànica
  Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
olor
Biologia
  Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat  Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
morestan
Alimentació
  Química
Insecticida i fungicida orgànic.
És útil per a cítrics, vegetals i fruita seca Pot ésser perillós per a ocells, peixos i insectes benèfics, i també per a algunes fruites o flors
cromona
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la 1,4-benzopirona (cromona).
Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina
indole
Química
 
						Compost heterocíclic de fórmula    
						. 
Es presenta en forma de cristalls, que es fonen a 52°C i bullen a 253°C, i hom el troba en el quitrà de l’hulla, en les matèries fecals i en l’oli de certes flors
pelargonidina
Química
 Antocianidina obtinguda per hidròlisi del clorur de pelargonina.
Es troba en les flors del gerani escarlata i en la dàlia de color vermell ataronjat És un sòlid cristallí, higroscòpic, de color vermell, que es fon per damunt de 350°C És soluble en l’aigua i en l’alcohol
aigua de lavanda
Farmàcia
  Química
  Perfumeria
 
						Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda ( Lavandula angustifolia 
						). 
Primitivament era obtinguda destillant una barreja d’alcohol i de flors de lavanda Actualment és preparada per dissolució de l’essència A més de l’essència de lavanda, les aigües d’aquest nom contenen altres essències com, per exemple, bergamota, rosa, flor de taronger, mesc, algàlia, ambre gris, etc
cihexatín
Química
  Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
essència
Alimentació
  Farmàcia
  Química
  Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no és un terpè,…
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol  Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…