Resultats de la cerca

Són emprades com a pigment i per a augmentar la resistència a l’abrasió en els elastòmers, i en estat pur, com a semiconductor

La pasta cobrent és aplicada en una calandra a 120-150°C, i la superfície és envernissada amb oli de llinosa i òxid de ferro El linòleum és un material elàstic, impermeable i resistent a l’abrasió i que presenta una superfície llisa i lluent Hom l’empra en paviments, revestiments de parets i carrosseries i en l’obtenció de planxes per a gravats

Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura les propietats de la qual especialment viscositat i solubilitat depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular És obtingut per hidròlisi àcida amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent o alcalina amb metanolat de sodi en metanol anhidre Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i la major part…

El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional Segons el…

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…

Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…

A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…

Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…

La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris calen…

És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…