Resultats de la cerca

Es combina amb les matèries orgàniques i dóna composts imputrescibles Per aquesta raó és utilitzat per a depurar les aigües industrials i les clavegueres també és emprat en els escorxadors per a coagular la sang i transformar-la en adobs sòlids

Hom l’obté per reacció del clorur de potassi amb l’àcid nítric, i es troba també a la natura associat amb el guano Fou emprat antigament en la fabricació de la pólvora, i actualment troba aplicació en la preparació d’adobs especials

És obtingut per síntesi diènica a partir de l’hexaclorocidopentadiè i del norbornadiè Forma cristalls que es fonen a 104-105,5°C i és soluble en molts solvents orgànics, però no en aigua Estable en presència d’àlcalis i compatible amb la major part d’adobs, herbicides, fungicides i insecticides, és usat en forma de concentrat emulsionable, de solució oliosa o de pólvores Metzinós per a l’home, per ingestió, inhalació o absorció per la pell

Hom en coneix tres M 1 H 2 PO 4 , M 1 2 HPO 4 i M 3 1 PO 4 , que són, respectivament, les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques, de les quals les alcalines són solubles en aigua Els fosfats dimetàllics són molt poc solubles en aigua, i els trimetàllics, gairebé insolubles Tant els fosfats com l’àcid poden ésser identificats, una vegada neutralitzats, mitjançant la mixtura magnesiana, segons la reacció PO 4 &≡sup+ Mg + + +NH + 4 →MgNH 4 PO 4 ↓ Són molt emprats en l’obtenció d’àcid fosfòric, d’adobs i de superfosfats

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Utilitzà la força motriu de les cascades del Niàgara Durant la Primera Guerra Mundial estengué àmpliament la seva producció, que cresqué a un ritme sostingut i diversificà la seva producció, inicialment circumscrita als adobs químics, vers una àmplia gamma de productes, com ara  les fibres sintètiques, els productes farmacèutics, els plàstics i els  pigments inorgànics Després de la Segona Guerra Mundial dugué a terme nombroses adquisicions i s’introduí en el camp dels cosmètics, dels productes de neteja domèstics i de la construcció Els anys setanta fou una de les primeres…

Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial…

Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L’àcid nítric…

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…