Resultats de la cerca

Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats

Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química

Fou ajudant de Hofmann descobrí el primer colorant artificial a base d’anilina El 1874 fundà una fàbrica de colorants sintètics a Harrow Els seus treballs foren continuats pel seu fill William Henry Perkin Sudbury 1869 — Oxford 1929, el qual fou professor a Edimburg, Manchester i Oxford

Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química

Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro

Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables,…

Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas…