Resultats de la cerca

Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no…

Llurs sals i èsters s’anomenen fosfonats

Els grups alcoxi s’anomenen fent seguir el nom del radical R del sufix -oxi Per exemple alliloxi CH 2 Y CHCH 2 O— Fan excepció a aquesta regla les formes contretes metoxi, etoxi, propoxi i butoxi

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè

Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè

La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes

Els calconoides sovint s’anomenen impròpiament calcones Tenen diferents colors a causa del cromòfor-CO-CH=CH- i d’altres auxocroms Un dels calconoides més coneguts és el xantohumol que es troba al llúpol de la cervesa Es consideren un grup dels flavonoides encara que estrictament s’haurien de considerar precursors dels flavonoides Tenen com a funció la defensa de les plantes davant de les espècies d’oxigen reactiu ROS, prevenint o reparant el dany molecular ocasionat per microorganismes, insectes i altres animals La seva activitat antioxidant es relaciona amb diversos mecanismes…

Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur…

D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als…

Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…