Resultats de la cerca

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…

Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu

Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…

Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de…

Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…

Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…

Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb…

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color…

Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4  % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba…