Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…
reacció de Grignard
Química
Reacció d’addició nucleofílica del carbanió R- sobre un àtom positiu o un enllaç polar.
Es produeix mitjançant l’acció del reactiu de Grignard , i hom pot obtenir àcids carboxílics, alcohols, aldehids, i altres composts
tetrahidrofolat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tetrahidrofòlic.
Els grups carboxílics dels residus de l’àcid glutàmic de l’àcid tetrahidrofòlic estan ionitzats a pH fisiològic i, en conseqüència, el tetrahidrofolat n'és la forma activa
descarboxilació
Química
Eliminació d’un grup carboxil o d’uns quants en una molècula orgànica.
Els àcids carboxílics solubles en aigua es descarboxilen formant sals amb el NaHCO 3 i amb ulterior despreniment de CO 2 per això aquesta reacció és emprada per a identificar-los Un exemple de descarboxilació és la reacció de Hunsdiecker
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
reacció de vinilació
Química
Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic, d’acord amb l’esquema: HC ≡CH + H -Z →H2C=CH - Z.
D’aquesta manera, l’acetilè addiciona cianur d’hidrogen per a formar acrilonitril, alcohols per a formar èters alquilvinílics, àcids carboxílics per a formar èsters vinílics, amines secundàries per a formar enamines o l’acetilè mateix per a formar butení Alguns d’aquests processos, com és ara l’addició de metanol a l’acetilè, són d’importància industrial en la preparació de monòmers vinílics
configuració cis- trans-
Química
Tipus d’isometria geomètrica per la qual un mateix compost presenta la forma cis-
, amb dos grups de la molècula del compost en un mateix costat, o la forma trans-,
amb tots dos grups en costats oposats d’un determinat pla molecular.
Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons
anilida
Química
Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de formula general RCONHC6H5.
Les anilides són obtingudes per reacció d’un clorur d’àcid amb anilina, o d’un èster amb bromur de fenilaminomagnesi, i són sovint emprades com a derivats característics per a identificar i determinar la composició dels àcids carboxílics Les regles de nomenclatura de la IUPAC permeten designar les anilides utilitzant la terminació -anilida, exactament com hom utilitza la terminació -amida per a designar una amida no substituïda Exemple benzanilida C 6 H 5 CONH C 6 H 5
transposició de Wolff
Química
Reacció mitjançant la qual una α-diazocetona es converteix en un cetè d’acord amb l’esquema
.
A la pràctica, a causa de la gran reactivitat d’aquests composts, hom aïlla els productes resultants de l’atac dels reactius presents en el medi de reacció sobre el cetè Hom la porta a terme escalfant l’α-diazocetona, en dissolució, amb catalitzadors com ara amines, òxid d’argent, níquel Raney, o, simplement, per acció de la llum ultraviolada És emprada en síntesi orgànica, i constitueix un dels passos del mètode d’homologació d’àcids carboxílics conegut com a síntesi d'Arndt i Eistert