Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara,…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua,…
silicur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell.
Responen a la fórmula general M 4 n Si n Hom els obté per reacció de la sílice escalfada al roig amb l’element metàllic corresponent Presenten notables similituds amb els carburs i gaudeixen d’estructures semimetàlliques Són molt durs i refractaris
Union Carbide Corporation
Química
Empresa química nord-americana creada el 1917 a Nova York, resultat de la fusió de diverses empreses.
La seva activitat s’estén als sectors de química i plàstics, gasos i carburs, metalls ferroaliatges i carbó És introduïda en una trentena de països arreu del món Les seves vendes, el 1986, foren de 7 828 milions de dòlars Té el domicili social a Danbury Connecticut El 1999 fou adquirida per la corporació química nord-americana Dow Chemical
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc…
metà
Química
Hidrocarbur saturat, el més simple de la sèrie dels alcans.
Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat…
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç…
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’aquesta configuració i del…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
potassi
Química
Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica, descobert el 1807 per H. Davy.
És el setè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, i en constitueix un 2,4% en pes El potassi natural és una mescla de tres isòtops, amb masses 39 93,1%, 40 0,00118% i 41 6,90%, i l’isòtop 40 K és radioactiu amb una vida mitjana de 1,4 x 10 9 anys En són també coneguts sis isòtops artificials radioactius, el més important dels quals és el 4 2 K, amb una vida mitjana de 12,4 hores, que és emprat com a traçador en experiments biològics El potassi és molt difós a la natura, i es troba en forma de mescles de sals silvinita , carnallita , polihalita localitzades en…