Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
poder polaritzant
Química
Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.
És important sobretot per als cations Augmenta amb el quocient càrrega/radi 2 i depèn de la configuració electrònica, essent més gran quan l’ió no té la configuració de gas noble regles deFajans
meso
Química
Nom genèric dels composts òpticament actius que tenen un pla de simetria que secciona la molècula en dues parts les quals són imatges especulars l’una de l’altra.
Aquest és el cas, per exemple, de l’àcid tartàric Hom diu que els composts meso, o mesocomposts , resten internament compensats, car la contribució de cada part a la rotació òptica és igual, però de signe contrari, i, per tant, la rotació total és nulla
(Z)-
Química
Prefix que s’anteposa al nom d’una olefina.
Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -
micel·la
Química
Partícula col·loidal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.
Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
síntesi de Wurtz
Química
Reacció, descrita per Ch. A. Wurtz l’any 1885, que gaudí d’una gran importància els primers temps de la síntesi orgànica.
Consisteix en el tractament d’halogenurs d’alquil o d’aril amb sodi en solució etèria La reacció té interès preparatiu quan els radicals R 1 i R 2 són iguals En el cas contrari, s’obtenen mescles de productes d’acord amb totes les combinacions possibles R 1 -R 1 , R 1 -R 2 , R 2 -R 2 Per aquest fet, el seu ús és actualment gairebé obsolet, i ha estat substituïda per reaccions selectives d’acoblament mitjançant l’ús de diversos reactius organometàllics, entre els quals cal esmentar els de liti, magnesi i coure
Linus Carl Pauling
Química
Químic nord-americà.
Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i publicà No More War…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
acroleïna
Química
Aldehid acrílic.
Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest…
contracorrent
Química
Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria.
El primer cas es pot produir en els evaporadors d’efecte múltiple i en els bescanviadors de calor El segon es dóna en les operacions de destillació, absorció de gasos, extracció, etc Amb la circulació contra corrent, la força impulsora mitjana de bescanvi és màxima i, doncs, el nombre d’unitats de transferència necessari és mínim