Resultats de la cerca

Quan aquest és dut a terme a pressió constant, l’esmentada energia coincideix amb la que en termodinàmica rep el nom d' entalpia , i quan ho és a volum constant, amb l’anomenada energia interna Segons la natura del procés, la calor de reacció té expressions pròpies Així, la calor de formació d’un compost és l’increment d’entalpia que tindrà lloc quan un mol d’aquest és format teòricament a partir dels seus elements considerats en l’estat tipus, a una pressió i una temperatura determinades la calor de combustió , quan és cremat completament un mol, a una temperatura determinada i…

És un líquid òpticament actiu La seva estructura fou determinada per GBüchi el 1963

La molalitat, que hom expressa per la lletra m , pot ésser determinada a partir de la molaritat M , mitjançant la fórmula on ρrepresenta la densitat de la solució, i P m , la massa molecular del solut

La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…

En els espais buits del reticle es fixen ordenadament les molècules de clatrat, i la relació entre ambdues és determinada per llurs dimensions respectives La proporció d’espai buit en el reticle captador i el volum de la molècula captada fan que s’estableixi una relació entre tots dos components

Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços…

És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients

Hom diu que el petroli és de base parafínica si hi predominen les parafines, de base naftènica quan hi predominen els àcids naftènics i derivats, de base aromàtica quan hi predominen els composts aromàtics, de base asfàltica quan és ric en hidrocarburs d’alt pes molecular, dels quals hom obté per destillació una gran quantitat d’asfalt, etc En general, els petrolis d’una regió determinada presenten una mateixa base

Consta d’un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d’enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d’enregistrament, i d’un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l’agulla de l’enregistrador El polarògraf, convenientment acoblat a una cella polarogràfica, és molt emprat en anàlisi química polarografia

És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts