Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, insoluble en alcohol i èter i soluble en aigua Hom l’obté per sulfonació del guaiacol i té aplicació en medicina com a bèquic

El més important d’aquests, dit +- quercitol , ocorre a la gla, de la qual hom el pot extreure per infusió amb aigua És un sòlid cristallí incolor, de sabor dolç, soluble en l’aigua i insoluble en èter, amb una rotació específica α 1 5 D = +25, que es fon a 235-237°C És emprat en medicina

És un sòlid cristallí blanc, de sabor dolç, que es fon a 262°C És soluble en l’aigua i insoluble en els dissolvents apròtics Hom l’obté per reacció de l’acetaldehid amb un excés de formaldehid, en medi alcalí És molt fàcilment esterificable amb àcids orgànics És emprat en la fabricació de resines alquídiques i en la síntesi de productes farmacèutics, plastificants, insecticides, olis assecants i explosius

És un sòlid cristallí blanc, de gust dolç, soluble en aigua, en èter i en solvents hidroxilats, que es fon a 111°C i bull a 281°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid m -benzendisulfònic És emprat en la manufactura de colorants, en la preparació de l’àcid estífnic, en anàlisi química, en la indústria dels plàstics i del cautxú i, en medicina, com a antisèptic, ceratoplàstic i fungicida, amb baixa toxicitat

Hom l’obté per hidratació de l’òxid d’etilè Es fon a —12,6°C, és miscible amb aigua i alcohols alifàtics de cadena curta, i insoluble en benzè i en els seus homòlegs És emprat com a líquid anticongelant, com a humectant i com a solvent de pintures

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 127°C i bull a 288°C amb descomposició Hom l’obté per escalfament d’anhídrid succínic en corrent d’amoníac És emprada en síntesi orgànica i en la preparació dels seus derivats, entre els quals cal esmentar la N -bromosuccinimida NBS, que hom obté per tractament de la succinimida amb brom i que és molt emprada en la bromació d’una gran varietat de composts orgànics, especialment els carbonis allílics

Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a…

S'oxida lentament per l’acció de l’aire, adquirint una coloració vermella Hom l’obté per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens És emprat en medicina

Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…

Conté el 85% de matèries seques, amb el 40-60% de sucre És emprada en la fabricació del rom i com a additiu d’aliments per al bestiar, per augmentar-ne el valor nutritiu