Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
cloroform
Química
Líquid volàtil d’olor etèria, el més important dels tres halogenoforms; reuneix, juntament amb l’alt poder de dissolució que caracteritza els solvents lipòfils, una particular capacitat de dissolució per a nombrosos composts polars, la qual cosa fa que sigui molt emprat com a solvent i agent d’extracció; els seus àtoms de clor poden ésser substituïts per l’acció de reactius bàsics i dóna derivats de l’àcid fòrmic; per acció de la llum solar s’oxida i dóna fosgèn
.
Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes
butilhidroxitoluè
Alimentació
Química
Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis.
S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats…
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…
nitrit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.
Els nitrits són sòlids, sovint anhidres, i es dissocien per acció de la calor formant òxid nítric, nitrat i nitrogen Hom els obté per reducció dels nitrats o per reacció dels vapors nitrosos amb sosa o una altra base alcalina o alcalinotèrria Els dos nitrits més importants són el nitrit de potassi, emprat en la indústria alimentària com a additiu, i el nitrit de sodi, que en química orgànica és emprat per a diazotar les amines El complex més conegut és el cobaltinitrit de sodi, Na 3 CONO 2 6 , reactiu del potassi, del rubidi, del cesi i del talli Afegit directament a derivats carnis, es…
nitroglicerina
Farmàcia
Militar
Química
Èster trinítric de la glicerina, obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.
La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els vasos cutanis…
cafeïna

Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua…
naltrexona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic congènere de la naloxona, emprat en forma de clorhidrat.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs, amb una acció antagonista en tots els receptors opioides mu, kappa, delta i sigma, fonamentalment, de manera que bloca l’acció d’agonistes sobre aquests receptors, però no té capacitat per a activar-los Hom l’utilitza en el procés de deshabituació dels heroïnòmans, ja que sota l’acció d’aquest fàrmac els receptors opioides no responen ni als opioides endògens encefalines, endorfines i dinorfines ni als administrats exògenament com l’heroïna A les dosis utilitzades terapèuticament, la naltrexona redueix notablement la capacitat de…