Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté…
reacció de Tiščenko
Química
Variant de la reacció de Cannizzaro que hom porta a terme per escalfament d’aldehids amb etòxid d’alumini.
En aquestes condicions, l’àcid i l’alcohol formats es combinen, obtenint-se un èster d’acord amb l’esquema
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
lactona
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats intramolecularment a partir d’un hidroxiàcid.
Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones
sulfoni
Química
Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent
carnosina
Química
Dipèptid de β-alanina i L-histidina que es troba principalment als músculs i al cervell.
Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina