Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
citarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid sintètic on el radical glucídic és una arabinosa (isòmer de la ribosa).
En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…
acidimetria
Química
Part de la volumetria
que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.
Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver…
benzè

Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
acetilè

Propietats físiques de l’acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…