Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts
saponificació
Química
Procediment consistent a tractar un èster ( esterificació
) amb un àlcali aquós, com l’hidròxid sòdic, per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid, d’acord amb l’equació
.
La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la…
lleis ponderals de la química
Química
Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants , de JL…
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…
tautomeria
Química
Tipus d’ isomeria
, conegut també com a isomeria dinàmica
, en la qual les espècies isomèriques existeixen en equilibri i poden interconvertir-se mitjançant processos reversibles.
Històricament, el concepte de tautomeria fou introduït per CLaar l’any 1885 per a explicar el comportament de l’acetoacetat d’etil La diferència entre isomeria i tautomeria és més quantitativa que no pas qualitativa, i depèn fonamentalment de la barrera energètica existent entre les distintes formes tautomèriques d’un sistema determinat Així, formes d’un compost que a una temperatura determinada són fàcilment interconvertibles poden esdevenir estables i àdhuc separables a temperatures prou baixes D’altra banda, la composició d’equilibri d’un sistema tautomèric és determinada, a…
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…