Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
gel de sílice
Química
Àcid ortosilícic (SiO4H4) obtingut, per precipitació al buit i a 300°C, a partir d’una dissolució de silicat sòlid tractant-la amb un àcid.
Conté al voltant d’un 6% d’aigua És emprat com a dessecant Té una mida de gra de 4 a 8 mm, i absorbeix un 22% d’aigua Quan és actiu és de color blau, i una vegada exhaurit esdevé de color rosat
gas liquat del petroli
Química
Transports
Subproducte del refinament del petroli, emmagatzemat a pressió, utilitzat com a combustible líquid.
Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
dendrímer
Química
Compost constituït per macromolècules molt ramificades, formades per reaccions successives d’addició de monòmers polifuncionals a partir d’un nucli central.
Mitjançant aquestes reaccions, el nombre de grups terminals lliures creix geomètricament i augmenta el grau de ramificació La introducció de partícules metàlliques en aquestes macromolècules orgàniques d’estructura porosa ha permès obtenir catalitzadors metàllics en dissolució La porositat del dendrímer triat influeix sobre la velocitat de la reacció i limita l’acció catalítica a molècules d’una mida determinada Els dendrímers comercials troben aplicació com a recobriments protectors de corrosió en la indústria de pintures i de vernissos i com a catalitzadors de reaccions diverses a escala…
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de perles d’un…
Nobel de química als «punts quàntics»
Química
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l'Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres coses» Per…
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups donadors…
anell

Anells de rebliment
© fototeca.cat
Química
Element bàsic del rebliment d’una columna.
La funció dels anells és proporcionar un rebliment amb les característiques desitjades de superfície específica, pèrdua de càrrega i mullament Per tant, més que la seva individualitat, interessa de conèixer les característiques de l’empaquetat que formen a la columna Llevat de casos especials, és important que l’empaquetat es formi de manera totalment aleatòria Una tècnica aconsellable és d’omplir d’aigua la columna i tirar-hi els anells d’un a un Només així és possible d’establir les propietats del conjunt per a qualsevol columna de rebliment Normalment, les dimensions de l’anell solen ésser…
clarificació
Alimentació
Química
Procés industrial de separació de les partícules sòlides suspeses en un líquid a fi d’aclarir-lo.
Si hom deixa un líquid tèrbol en repòs, les partícules suspeses, quan són més denses que el medi, es concentren en el fons, i hom pot retirar el líquid clar per la part superior La primera llei de Stokes defineix el moviment de la partícula en el si del fluid expressant la velocitat final de caiguda de l’esmentada partícula en funció de la seva mida, de la diferència de densitats entre el sòlid i el fluid i de la viscositat L’eficàcia d’un mètode de clarificació dependrà del valor d’aquesta velocitat Així, hom podrà clarificar un líquid per gravetat quan la velocitat sigui elevada, i recórrer…