Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
àcid esteàric
Química
Àcid alifàtic els glicèrids del qual són presents en greixos animals i olis vegetals.
Hom l’obté sintèticament per hidrogenació d’oli de cotó i altres olis vegetals Es fon a 69-70°C i bull a 385°C
èster metílic
Química
Compost químic orgànic produït per una reacció d’esterificació d’olis o greixos.
Aquest procés provoca la substitució del glicerol dels triglicèrids èsters de tres cadenes d’àcids grassos unides a una molècula de glicerol per metanol, a causa de la formació de tres molècules de metilèster i una molècula de glicerina L’èster metílic d’olis vegetals és el component del biodièsel
glicerol
Química
El més senzill dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants, que es troba a la natura, en els olis i en forma de glicèrids en els greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per hidròlisi d’olis i greixos, i industrialment com a subproducte de la fabricació de sabons i a partir del propè Es presenta en forma d’un líquid viscós, molt higroscòpic, miscible amb aigua i amb alcohol, en totes proporcions Bull a 290°C, amb formació d’acroleïna És emprat com a solvent, humectant, plastificant, en l’obtenció de nitroglicerina i, en farmàcia, com a emollient
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
oli gras
Química
Oleïcultura
Cadascuna de les barreges líquides de glicèrids obtingudes dels greixos animals i vegetals.
Hom sol fer distinció entre els olis vegetals i els olis animals
oleïna
Química
Oleïcultura
Triglicèrid de l’àcid oleic (glicèrid).
Forma part de la majoria de greixos i olis vegetals, constituint al voltant del 80% de l’oli d’oliva És un líquid oliós, més lleuger que l’aigua, que se solidifica a -5,5°C Hom l’obté dels olis vegetals refinats És emprada per a la preparació d’àcid oleic i com a lubrificant tèxtil
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
àcid naftènic
Química
Cadascun dels components de la mescla complexa d’àcids monocarboxílics, que deriven del ciclopentà, del ciclohexà i d’hidrocarburs alicíclics alquilats, mononuclears, dinuclears i trinuclears.
Llur proporció en el petroli brut varia segons la procedència sovint és compresa entre un 0,2 i un 2,5% La mescla d’àcids naftènics que hom separa dels olis bruts per rentatge amb les bases és emprada en la preparació de les sals corresponents naftenats de cobalt i de manganès, solubles en els olis assecants per a envernissar, en els quals actuen com a catalitzadors d’oxidació
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina