Resultats de la cerca

És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu

D’aquest tipus són l’oli d’ossos i l’oli de fusta

Són líquids incolors, solubles en alcohol i aigua, que hom obté per destillació seca dels ossos i del carbó Són emprats com a dissolvents la β-picolina 3-metilpiridina és emprada en la preparació de l’àcid nicotínic i els seus derivats

L’aiguacuit és conegut des de fa 3 000 anys i és un producte comercial des de fa més d’un segle Existeix en diverses varietats, que són la cola de pells obtinguda a partir de carnasses d’adoberia i de residus d’escorxador rics en teixit conjuntiu la cola d’ossos obtinguda a partir d’ossos la cola de conill obtinguda a partir de pells de conill depilades i la cola de peix obtinguda a partir de pells i aletes de peix —per exemple bacallà— que resten en fer conserves La fabricació de l’aiguacuit difereix de la gelatina només pel fet que no exigeix tanta cura, ni…

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…

És anomenat també negre animal

L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…

Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…

Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…

Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…